UNA VIDA FÀCIL?

UNA VIDA FÀCIL?

Del meu pròxim llibre VIST EN CONSULTA. Il·lustracions Aurembiaix Abadal.

Dintre de les malalties reumàtiques, trobem les infeccions com a causants d’artritis. Les artritis infeccioses es produeixen quan un germen entra dintre de l’inexpugnable recinte articular. Aleshores s’ha de fer un tractament ràpid i enèrgic, perquè, si no, es produeix una destrucció irreversible de l’os i de totes les estructures adjacents.

No fa gaire, va venir a visitar-se una dona amb un genoll inflat des de feia tres dies. Era molt dolorós, no el podia doblegar i caminar li representava un suplici. L’empenya del peu estava vermella, adolorida i molt calenta. Tenia febre. Com que estava pels volts de la menopausa, vaig pensar que tenia un atac de gota. (Aclareixo que la gota pràcticament no es veu en les dones quan encara tenen la regla).

La Pilar, tenia els cabells tenyits de ros. Els pits punxeguts que assenyalaven el terra, em deien que no disposava del temps ni dels diners per permetre’s una roba interior còmoda i adient. Duia un vestit estampat passat de moda que contrastava amb la bonica bossa de mà, que les mans arrugades voleiaven al ritme del seu estat nerviós.

Era vídua, amb tres fills encara petits, la més gran de deu anys. S’havia casat amb un pagès granat que treballava unes terres arrendades. Quan ell va morir, hauria hagut d’arreglar papers per tramitar la pensió, però com que llegia malament i es malfiava de la burocràcia, va pensar: “tot això són romanços… segur que em gasto una dinerada en advocats i després no em donen res. Faré de minyona; avui en dia les minyones viuen estupendament…”. I es va posar a fer feina a casa d’una senyora molt finolis, que no li trobava res ben fet. Ella ho suportava amb resignació perquè la seva canalla tingués tota mena de llaminadures: paquets de patates xips, ametlles, llaunes de begudes ―”només faltaria que, pobrets, haguessin de beure aigua com els morts de gana!”

Ja en vida del seu home, la Pilar amagava un gran secret: tenia per amant un fadrí murri i rarot, que es deia Sebastià, i, malgrat que tenia més de cinquanta anys encara vivia amb sa mare. Ell se li havia insinuat. “Guapaaa!”, li deia a cau d’orella. “Fes-me un petó ara que el teu marit no ens veu; i vine amb mi, tonta, que et faré xalar com una verraaa!”. Abans de conèixer en Sebastià, havia aguantat el caràcter fred del pagès, que vivia, com molts homes, abocat a la feina i tenia poc interès per ella. Cansada d’aquest tracte distant o simplement enduta per la imaginació, la Pilar cedí.

De tant treballar, la Pilar es queixava un mal d’esquena insuportable.

—Prou! —etzibà un dia en Sebastià—. Estic fart que t’arrosseguis com un gos. Digue-li a la teva quefa que es busqui una altra burra. T’he trobat una feina que et farà lluir com et mereixes. Això sí, has d’entrar a les nou del vespre i sortir cap allà les quatre del matí, ves quin remei! Per contra, podràs passar tot el dia amb la canalla!”.

Deixem la història aquí i retornem al consultori. Una de les millors maneres que tenim els metges de saber què provoca el reumatisme, és analitzar el líquid de l’articulació malalta. La Pilar estava ajaguda en una llitera, amarada de suor. Li vaig punxar el genoll inflat i un raig de pus va omplir la plàtera d’acer inoxidable.

El líquid articular purulent, és a dir, espès i blanquinós, igual que el pus, apareix tant en la Gota com en les infeccions. Quan s’analitza, si és una Gota, hi descobrim els famosos cristalls d’àcid úric. En cas d’infecció, la cosa es complica. De gèrmens, n’hi ha de moltes menes i cadascú vol proves diferents. Repeteixo per mil·lèsima vegada que una bona història clínica és imprescindible per esbrinar quina infecció  cerquem i poder tractar-la.

Les artritis infeccioses necessiten un lloc per on entrar, en l’argot mèdic, una porta d’entrada a l’organisme: una ferida infectada, un abscés, una operació recent, inclús una injecció infectada. El coit pot encomanar infeccions venèries, que afecten el recinte articular. Si tens més d’una parella, les ocasions d’infectar-se, augmenten.

Malgrat les aparences en contra, la vida promíscua era la causant de l’artritis de la Pilar.

Com que es veia venir que hauria d’ingressar a l’hospital, em deia:

―Només pateixo per la canalla. La nevera està plena, jo suposo que la Maria Montserrat sabrà espavilar-se per preparar el menjar… Reconec que els tinc massa aviciats i no saben fer res. Com que de dia soc sempre a casa…

Em va costar d’entendre que aquella dona tan senzilla es dediqués a la prostitució. Sempre m’havia imaginat que les prostitutes eren dones especials, i només es cuidaven del seu cos. La Pilar trencà el meu clixé: la prostitució no li treia altres feines. Tenia tres fills ben cuidats, que treien bones notes a escola perquè ella els estava molt a sobre. Em pregunto com poden reaccionar (en aquesta societat masclista) si alguna vegada descobreixen el secret de la seva mare.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

two × 3 =