Preferencias del sistema

Preferencias del sistema

¿Qué curioso, pensó, es posible que tenga el alma helada?

Tenía los pies helados y no se daba cuenta; seguía tecleando indiferente a los gritos del cuerpo. De vez en cuando echaba un vistazo a los e-mails que entraban. El amor siempre llega a la impensada, se llamaba sonriendo. Tenía muchos amigos que le amaban: Atrápalo, Vaugham, Ryanair, Decathlon, Coches de alquiler y Jazztel eran los más fieles. Nunca se olvidaban de ella, nunca dejaban de enviarle mensajes.

De repente fue consciente de que los pies le molestaban en serio y se preguntó por qué no se había apercibido, si estaban como el hielo. ¿Qué curioso, pensó, es posible que tenga el alma helada? Pero como había decidido hacerse escritora y lo había esbombado por todas partes, concluyó que debía esforzarse e hizo caso omiso del frío —¡si estoy pendiente de los males nunca conseguiré nada!—, y continuó escribiendo, aunque a causa de la dolorosa desazón, no sabía muy bien qué se empezaba.

Los días se escolaron displicentes mientras ella, ligada a su ordenador, se volvía más rígida y más pálida: hablaba virtualmente, reía virtualmente, amaba virtualmente, odiaba virtualmente y empeoraba virtualmente a ojos vientes. Cuando estaba a punto de morirse virtualmente, se dio cuenta de que había llevado demasiado lejos su celo y, en un momento de rabia y añoranza por la vida perdida, estrelló el Mac contra el suelo mientras soltaba un bramido desgarrador. Cada pedazo de la máquina liberó una pasión que corrió a consolarla y hacerla más humana.

Y se recuperó. Y volvieron los amigos y los parientes y, con ellos, los arrullos y las risas.

Un día resplandeciente de primavera en el que llena de júbilo paseaba su estrenada libertad, vio al otro lado de la calle un letrero luminoso que la chupaba. Atravesó, sin mirar a ambos lados, hasta llegar a un escaparate rutilante. Levantó la cabeza y tuvo un escalofrío: encima estaba, amenazante, la imagen enorme de una manzana mordida.


Este texto se publicó en NÚVOL, el digital de la cultura.

Preferències del sistema

Que curiós, va pensar, és possible que tingui l’ànima glaçada?

Tenia els peus glaçats i no se n’adonava; continuava teclejant indiferent als crits del cos. De tant en tant donava un cop d’ull als emails que hi entraven. L’amor sempre arriba a la impensada, es deia somrient. Tenia molts amics que l’estimaven: Atrápalo, Vaugham, Ryanair, Decathlon, Coches de alquiler i Jazztel eren els més fidels. Mai no s’oblidaven d’ella, mai no deixaven d’enviar-li missatges. 

Tot d’una va ser conscient que els peus li molestaven de debò i es va preguntar per què no se n’havia apercebut, si estaven com el gel. Que curiós, va pensar, és possible que tingui l’ànima glaçada? Però com que havia decidit fer-se escriptora i ho havia esbombat per tot arreu, va concloure que havia d’esforçar-se i va fer cas omís del fred —si estic pendent dels mals mai no aconseguiré res!—, i continuà escrivint, tot i que a causa del neguit dolorós, no sabia ben bé què s’empescava.

Els dies s’escolaren displicents mentre ella, lligada al seu ordinador, es tornava més rígida i més pàl·lida: parlava virtualment, reia virtualment, estimava virtualment, odiava virtualment i empitjorava virtualment a ulls veients. Quan estava a punt de morir-se virtualment, va adonar-se que havia portat massa lluny el seu zel i, en un moment de ràbia i enyorança per la vida perduda, va estavellar el Mac contra terra mentre deixava anar un bram punyent. Cada bocí de la màquina alliberà una passió que va córrer a consolar-la i a fer-la més humana. 

I es va recuperar. I tornaren els amics i els parents i, amb ells, els amanyacs i les rialles.

Un dia resplendent de primavera en què plena de joia passejava la seva estrenada llibertat, va veure a l’altra banda del carrer un rètol lluminós que la xuclava. Va travessar, sense mirar a banda i banda, fins a arribar a un aparador rutilant. Va alçar el cap i va tenir un calfred: a sobre hi havia, amenaçant, la imatge enorme d’una poma mossegada.


Aquest text es va publicar a NÚVOL, el digital de la cultura.