Preferències del sistema

Preferències del sistema

Que curiós, va pensar, és possible que tingui l’ànima glaçada?

Tenia els peus glaçats i no se n’adonava; continuava teclejant indiferent als crits del cos. De tant en tant donava un cop d’ull als emails que hi entraven. L’amor sempre arriba a la impensada, es deia somrient. Tenia molts amics que l’estimaven: Atrápalo, Vaugham, Ryanair, Decathlon, Coches de alquiler i Jazztel eren els més fidels. Mai no s’oblidaven d’ella, mai no deixaven d’enviar-li missatges. 

Tot d’una va ser conscient que els peus li molestaven de debò i es va preguntar per què no se n’havia apercebut, si estaven com el gel. Que curiós, va pensar, és possible que tingui l’ànima glaçada? Però com que havia decidit fer-se escriptora i ho havia esbombat per tot arreu, va concloure que havia d’esforçar-se i va fer cas omís del fred —si estic pendent dels mals mai no aconseguiré res!—, i continuà escrivint, tot i que a causa del neguit dolorós, no sabia ben bé què s’empescava.

Els dies s’escolaren displicents mentre ella, lligada al seu ordinador, es tornava més rígida i més pàl·lida: parlava virtualment, reia virtualment, estimava virtualment, odiava virtualment i empitjorava virtualment a ulls veients. Quan estava a punt de morir-se virtualment, va adonar-se que havia portat massa lluny el seu zel i, en un moment de ràbia i enyorança per la vida perduda, va estavellar el Mac contra terra mentre deixava anar un bram punyent. Cada bocí de la màquina alliberà una passió que va córrer a consolar-la i a fer-la més humana. 

I es va recuperar. I tornaren els amics i els parents i, amb ells, els amanyacs i les rialles.

Un dia resplendent de primavera en què plena de joia passejava la seva estrenada llibertat, va veure a l’altra banda del carrer un rètol lluminós que la xuclava. Va travessar, sense mirar a banda i banda, fins a arribar a un aparador rutilant. Va alçar el cap i va tenir un calfred: a sobre hi havia, amenaçant, la imatge enorme d’una poma mossegada.


Aquest text es va publicar a NÚVOL, el digital de la cultura.