ELS AMOS DE LES PARAULES


En un lloc com el mas, les paraules no estaven concentrades. Eren lliures i suraven per l’ambient, expandida l’ànima, lliure la tristesa o l’alegria, ni que aquesta última fos més aviat escassa. A banda de les malifetes dels homes i els fantasmes, els arbres exercien, no hi ha dubte, un efecte alliberador. Al mas hi havia molta gent i tots teníem espai. Ni que la més important, la meva mare, passés el dia d’un humor insuportable. Però deixem-ho perquè ja he explicat les circumstàncies: la pèrdua de fortuna, la tristesa de veure desaparèixer els objectes més preuats, l’absència del meu pare, i, a sobre, l’enemistat dels dos homes més importants: el seu marit i el seu germà.
La meva mare no va ser un ésser protector en la meva vida, ans al contrari, podia arribar a ser aterridor. Però, com a dona que sóc, la puc comprendre. Si dic que estava esclavitzada, potser diria una mentida, segons, naturalment, la imperant llei masclista que tot ho contamina. Però potser és hora de eixamplar el camp semàntic d’algunes paraules. Recordem que Maria Moliner ho va fer al Diccionario del Uso del Español. Va ser una obra ingent, feta des de la intimitat de casa seva, a la que la RAE va respondre amb menyspreu no donant-li el merescudíssim silló de l’Acadèmia a 1972. Penedits a posteriori per la resposta masclista a tan important dama, la RAE va voler pal·liar la barrabassada, afegint-hi més dones. Carmen Conde en va ser la primera a 1978. Carmen Martín Gaite, en canvi, congruent amb les seves idees, s’hi va negar tres vegades en protesta perquè la institució NO HABÍA HECHO ACADÉMICA A DOÑA MARÍA MOLINER.
Els seguidors d’aquest Blog, si és que en tinc algun, s’adonaran de les constants digressions que faig, però no sempre estic preparada per parlar de segons què. I, a més, aquest blog vol ser un totum revolutum dels meus pensaments i les meves emocions, que poden escapar-se quan ordenes i prepares els textos en excés.
Tornem a la idea primigènia. Parlàvem de paraules. Les paraules, com que estan controlades pel poder, ho confonen tot. Sempre hem d’escodrinyar-les, estudiar-les, qüestionar-les i posar-les del revès si volem tenir idees clares. Perquè, compte!, que el diccionari és masclista i molt classista!
Per exemple, el verb ROBAR no fa la distinció entre qui roba per necessitat i qui roba per avarícia. Sí que fa la distinció entre robar i furtar, però no s’inclou dins la paraula la necessitat. Fins i tot hi ha una altra idea. Els que, des de la seva posició privilegiada roben als pobres, el robatori s’amaga sota altres paraules més modernes i menys malsonants. Per exemple, la paraula castellana COHECHO (Cuando una persona realiza una conducta de corrupción en relación con un cargo público para beneficio propio o de un tercero está cometiendo un delito de cohecho), agafada absurdament i moderna del verb cohechar, eufemisme que vol dir PREPARAR EL CAMP PER TORNAR-LO A SEMBRAR. En català, igual que en anglès, s’ha traduït per suborn. I, ni que cohecho sigui molt més que un suborn, com a mínim, L’Institut d’Estudis Catalans no ha intentat amagar el fet sota una paraula de camperols, com seria LlAURADA.
Diuen que Jordi Pujol, o el rei Juan Carlos (reparteixo a banda i banda) han practicat COHECHO, en el cas català SUBORN. I, en canvi, condemnen un noi pobre a cinc anys de presó per ROBAR. Va o no va, de paraules?
Quan algun periodista esquerrà utilitza ROBAR, per referir-se el que fan els intocables, n’hi ha molts que posen el crit al cel. Paraules com COHECHO o PREVARICACIÓN haurien d’estar prohibides. Necessitem d’altres que connectin amb els nostres arcans capaços de mostrar la gravetat dels fets. En el cas català serien SUBORN I PREVARICACIÓ, directament agafades de l’anglès: BRIBERY (que significa suborn) i PREVARICATION. Llegeixo l’etimologia de Prevaricació. El significat, a la Biblia, era no fer cas de la Paraula de Déu, potser per aquest motiu no hi ha déu que ho entengui. Embolica que fa fort!
PERÒ HAN INVENTAT MOLTES MÉS PARAULES. EM DEDICARÉ A COL·LECCIONAR-LES I US LES DIRÉ.
Deixa un comentari