DE COMPRES

DE COMPRES

Dues noies embogides tomben per l’aeroport del Prat entre un bé de Déu de botigues colossal. Les llambreguen totes i es decideixen per Guess. “Goita, Lena, quina una de més eleganta!”. I les dues amants, que no tenen ni un ral a la butxaca, però estan dotades d’una barra impressionant, es fan passar per ricatxes (van guarnides amb brillants acabats d’afanar a la Tous).

Al bell mig de la botiga, sense necessitats de cortines ni de tanques, s’emproven les vin-i-nou peces que han arribat de temporada. Ara s’enquibeixen en un vestit estret i fan un pas de tango. Després s’entaforen un paraula d’honor que demana a crits una festa de la jet. Uns texans, un jersei de coll cigne sense mànigues, una caçadora à la page, unes ulleres modernes, un tot-allò-que-m’agrada. I agafen les flors dels gerros per a apanyar-se un tocat.

Comprendreu, doncs, estimats, que, en un dirJesús, una munió d’homes a punt de perdre l’avió embruta l’aparador amb les seves bafarades. Mentrestant, la dependenta, que no els treu l’ull de sobre, afalagaga una dama d’atributs considerables i, per tal d’assegurar-se la venda, li venta la gara-gara. “És que aquestes peces complauen el meu Joan”, es disculpa la dama. Però, gràcies als sacsons rebels, s’assembla a una botifarra. “No res, senyora Peres-Puig, que està vostè molt afavorida”.

Les joves, vestides de papallones de colors que acaben de mudar les ales amb roba de primavera, escolten empipades les paraules de la venedora per endinyar-li un vestit a la pobra dona d’en Joan. I, fincant-li cullerada, li canten una cançó:

“No l’escoltis Joana.
No l’escoltis, Joana.
Que ets molt guapa de cara,
però no et quedis aquests leggins
perquè sembles una vaca”.

Sense més preàmbuls, entre crits de no em dic Joana, estiren la clienta pels camals i les aixelles fins a descobrir una panxa tova i unes varius blaves. “No em dic Joana!”, crida insistentment la dona d’en Joan per última vegada. A continuació, es vesteix tot insultant la dependenta, la qual, dirigint-se a les noies, crida a ple pulmó: “Si-no-sortiu-d’aquí-cridaré-a-la-policia!”.

Poc després, dues joves entaulades en un restaurant es miren encuriosides la roba que han rampinyat. “Quina bona collita”, comenten, la mar de guapes.


Aquest text va sortir publicat a MALVASIA DE LLETRES:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

18 − sixteen =